Gnostics i agnostics

Quan era petit, el meus personatges biblics favorits eres els tres reis mags, com es natural. De fet llavors no tenia gaire consciencia del que significava “personatge Biblic” i l’únic moment en què n’estava més o menys atent era durant el nadal, i és clar, la setmana santa.

Quan vaig creixer, vaig voler fer la comunió basicament per allò del rellotge, que estava intimament relacionat amb la religio : el rellotge del campanar, el rellotge de la comunió. A la cataquesi va ser on vaig començar a descobrir “a fons” els personatges biblics : els apostols, els fariseus ( una paraula que sempre m’ha fet molta gracia per altra banda) jesús, i tota la colla. Va ser llavors quan vaig començar a ser agnostic, potser a causa del rellotge, ja que em pasava les hores d’estudi pensant el l’esfera brillant, en el numeros digitals, en la corretja, en el mecanisme, i potser per això no vaig acabar d’entendre mai el cristianisme.

Sembla ser que durant els primers anys de cristianisme hi havia cristians que tambe pensaven en rellotges. Ara ens assabentem que n’hi havia fins i tot que acceptaven l’homosexualitat, el paper de la dona en l’esglesia, i reivindicaven el paper de Judes com a alliberador de l’esperit de crist del seu cos demoniac. Ja sabia jo que gnosticisme i agnosticime tenien alguna cosa en comú, la modernitat. Potser el papa també hauria de comprar-se un rellotge.

[@more@]

Tweet